7 de nov. 2011

ARRENQUEM AMB LA BTT !!!

L'amic traumatòleg em diu que puc tenir un esperó al taló, ni idea de que és, o bé una fascitis plantar, lo bó de tema és que em diu que no ho ha provocat la BTT ni ho pot empitjorar.
El què m'ha dit!!! He tardat poc en revisar la màquina i llançar-me al bosc, amb aigua i tot, és igual.

En total 29 km, al arribar a la Pastora ha começat a caure un aiguat de por, boca tapada i cap avall, directa a la dutxa. Bones sensacions generals tot i haver estat parat un mes.

El diumenge una horeta d'spinning per acabar de rematar les cames. Ens hem de possar a to.


Namasté.

2 de nov. 2011

ESTEM ATURATS !!!




Després d'un mes de setembre boníssim, amb una climatologia ideal per sortir en BTT, ja havia encaminat l'entrenament i les sensacions eren molt bones.

Pla d'entrenament per preparar la mitja marató de Roma (al febrer) però sense deixar la BTT que m'apassiona.

De cop i volta, al aixecar-me un matí sento un dolor intens al taló, que és això???? Ens fem grans, abans no em passaven aquestes coses. Total, porto ja un mes parat esperant que em donin hora a algun traumatòleg que es digni a visitar-me. Visca la Seguretat Social! Mentrestant, al gimnàs a fer una mica de peses i treball muscular a les cames per intentar minimitzar al màxim els efectes del "repòs".

Possiblement una fascitis plantar, ni idea de com ha pogut fer-se, de moment banys de contrasts, estiraments, compex i molt de gel. Demà a un traumatòleg, "pagant Sant Pere canta", com deia la meva Iaia Rossita.

De moment res de còrrer ni BTT.

1 d’ag. 2011

PEDALS DE LAVA, UN REPTE MÉS ACONSEGUIT !!!

Doncs si, tercer repte aconseguit de Pedales del Mundo. Després de la Pedals de Foc i Pedals d'en Serrallonga, ens hem pujat a un avió i cap a Lanzarote falta gent.
5 dies pedalant sumant un total de 250km i més de 3.500m de desnivell positiu acumulat.
64, 30, 50, 68 i 35km van ser les etapes.
El continu contrast del blau, la sorra blanca i el negre debastador de la lava és brutal. Del paradís a l'infern en un obrir i tancar d'ulls.
Només arribar a la illa ja vam veure que entravem a un altre mon. A sobre el sol es va amagar sota una massa espessa de boira només sobrevolar la illa, era com una premonició, entràvem als dominis del dimoni del Timanfaya. Pedres, lava, escòria... La destrucció era total.
Ara bé, si obries bé els ulls ja no els podries tancar més. Descobries que cada racó, cada imatge que rebien les nostres retines valia la pena de recordar. Tant aviat pedalaves al costat d'una platja solitària, de sorra blanca i aigua blau turquesa, digne del mateix Carib, com giraves una corva i et trovaves rodejat de pedres, sorra i un autèntic infern de destrucció.
A priori la ruta semblava de poc desnivell, venint de la Pedals de Foc vam dir, "això esta xupat neng" però mai més lluny de la realitat.
Un terreny realment dur per pedalar, pedres, lava, sorra de platja i el famós risasiego. Semblava que no però les cames aviat van començar a bullir. A més, abans i tot de pujar sobre la BTT vam conèixer al company de ruta que no ens deixaria sols ni un moment, el pu... vent!!!
La primera i segona etapa bufava totalment de cara, doblant l'esforç per pedalar. No exagero si us dic que a un metre de distància havíem de parlar a crits amb el Charlie. La tercera i quarta ens va bufar pel costat i per darrera, la veritat és que ens ajudava bastant.
Vam passar per pobles realment preciosos, sobretot la vall d'Haria, sota el Risco de Famara. Un poble d'un color tant blanc que feia mal als ulls de mirar-lo, un oassis en mig del desert. Palmeres i més palmeres d'un verd intens, fosc, plè de força. Aquest dia va tocar la etapa alpina, amb rampes de més del 25% de desnivell. No molt llargues i continuades però amb un desnivell brutal. Per després llençar-se a un descens vertiginós posant a proba les suspensions de les Ghost que vam llogar. Per cert, menció especial per les bicicletes que es van portar com unes autèntiques campiones. Van respondre a cada obstacle del camí amb màxima eficiència, i cap punxada !!! Gràcies a l'equip de Pedales de Lava.
I per acabar, "Els Ajaches" 35 km, res una mariconada... Noooooo!!! Es tracta d'una cordillera amb més de 20 milions d'anys d'antiguitat, totalment erosionada pel vent.
Pausa i silenci per definir la zona. Realment preciosa però que poc a poc et va duent cap a una trampa de la qual és impossible tornar enrere. Un seguit de pujar i baixar fins al fons de barrancs, en un principi damunt de la bicicleta, cap al final amb la bicicleta damunt nostre.
Semblava ben be que estiguessim pedalant pel Marroc. Dies abans semblava que travessessim el Sahara, pedaléssim envoltats de platges paradisíaques, pel mateix infern i ara pel Marroc, i tot en una mateixa illa.
El que feia un moment semblava una pista, ara es trovava destrossada. Sort que quan pujàvem a dalt del barranc, el vent fresc i les vistes et tornaven a carregar les bateries per seguir. 25 km, sortim dels Ajaches i la resta sense cap mena de dificultat.
Menció especial per la illa de la Graciosa, tranquilitat total, quatre cases blanques, carrers de sorra i la gent autòctona realment encantadora. El temps sembla que no hagi passat en aquesta illa i que no tingui intenció de passar mai. Si algun dia teniu intenció de desconectar, descansar, baixar totalment el ritme de vida, acosteu-vos a la illa. Us recomano el restaurant hotel "Varadero" per dormir, concretament l'habitació número 4 i per menjar, la Pensió Enriqueta.

Ho hem aconseguit !!! Un repte més!!! La Pedales de Lava ha caigut !!!

Agraïr de tot cor la dedicació, esforç i gran professionalitat del Maxi i Chema, organitzadors.
Una ruta molt ben dissenyada, amb un roadbock realment currat de debó, amb molta informació adicional i la referent a la ruta molt ben especificada i grafiada. Que n'aprenguin!!! Això és un roadbock com Déu mana.
Tot disenyat i preparat perquè el "betetero" només es preocupi de pedalar i gaudir de tot el que l'envolta.
Una abraçada nois i gràcies.

Namasté

Al mar, Pedales de Lava 2011

13 de juny 2011

Cap de setmana "fotudet"



Aquest cap de setmana he estat fotudet amb la panxeta. Déu ni dó lo cascat que em trobava el dissabte. Mal de ronyons, mal a les cames, cansat, fluix... Que em passa mami!!!

No surto ni dissabte ni diumenge per descansar i recuperar-me. A veure la setmana que vé.

Això si, em poso a dieta. Intentarem fer una neteja de l'organisme de la duresa de l'hiver i preparar-lo per la setmana de Pedals de Lava.

Quatre dies de verduretes i peix a la planxa, molt de líquid, infusions en lloc de sucs per netejar.

Després una càrrega d'hidrats combinada amb proteina el dia que tingui entrenament.

Baixarem el consum de proteina que fins a dia d'avui era una mica elevat.


I a per totes que queden només 16 dies !!!!!


Namasté

Projecte AiKecaic !!


L'anterior nom que teníem ens va dur a més d'una confusió, algunes divertides i d'altres no tant. Per evitar donar tantes explicacions ens proposem de canviar el nom de la colla.
Passe'm a dir-nos :

Aikecaic

El nom triat en primera opció era maimakeixo, però i ha una colla que es diu maimakansu i ens podria conduïr a problemes.

Ja em direu què us en sembla d'acord?? Estem oberts a sugerències.

Namasté

Només 13 dies per la Gran aventura del 2011

Pim pam, pim pam cames pugen amunt i avall...
Pim pam, pim pam les cames ja em fan mal...


Divendres dia 10 de juny, sortideta de 32 km, pujada a la casa de l'Ubach per carretera. Plat gran i mitjà , a una mitja de 20km l'hora. Bon ritme i les cames comencen a bullir.
Un cop a la Pastora vaig cap a la Torrota, el temps amenaça pluja. Encaro la "pujadeta" que em conduirà al dipòsit d'aigua sobre les foradades, és el primer cop que poso el 10è pinyó. "Collins com puja "
Veient el temps, opto per girar sobre mi mateix i tornar a buscar la Pineda per baixar.
Ruta curta però carregant cames que és el què importa.
Al final surt el solet i tot per un foradet.

Namasté

25 d’abr. 2011

63 DIES I 12 HORES PEL REPTE DEL 2011


Començo la preparació extrema per afrontar el repte d'aquest any, la "Pedales de Lava".
Una volta a la illa de Lanzarote. 5 dies pedalant per un terreny molt més dur que la Pedals de Foc.
Una experiència totalment diferent, un paisatje molt diferent del de la Val d'Aran.
Una illa plena de contrasts, platges verges amb sorra blanca i platges en mig de roques volcàniques. Un desnivell acumulat de més de 3000 metres però molt enganyós degut a la dificultat del terreny.
Té molt bona pinta, ens ho han recomanat molta gent, ara bé, tothom coincideix en el mateix:

" Heu d'entrenar"

Així que mans a la feina, ahir ja vaig netejar, engrassar la màquina i demà començarem a donar canya als pedals.

Ja us aniré informant dels progressos.

Namasté

15 de febr. 2011

Impossible is nothing !!

Hi ha res impossible??
Mireu aquests videos que son impressionants i a la vegada fantàstics.
Em posen la "gallina de piel"

http://www.youtube.com/watch?v=LnLVRQCjh8c

http://www.youtube.com/watch?v=g_Je9Oh7e5E

12 de febr. 2011

Passeig pel Plà de la Calma



Amb els dies de bon temps que estem tenint, era un pecat quedar-se tancat sense fer-ne alguna. Així que amb el Peni's Team ens vam decidir a anar a trepitjar neu.

Una volteta pel Plà de la Calma, sortint de Collformic i arribant a Tagamanent, en total 22km. Poqueta cosa però el que volíem era gaudir de la neu, el sol i tornar a sortir els tres ja que feia temps que no coincidíem.

Anar amb el Lluis és tota una experiència, hi ha algun racó de catalunya que no conegui?

Reconeix cims, valls, pedretes que et trobes pel camí, arbres que fa anys que hi són, ocells variats...

"Mira aquell pardalet l'altre dia va estar esmorzant amb mi"

Veritablement és un llibre obert, és impresionant la capacitat de retenció i memòria que té.

Evidentment al acabar, un bon dinar.

Jo em vaig endrapar una sopa de ceba impressionant, peus de porc i uns cargolets que em van tornar les forces gastades.

Les bicicletes no es veien de fang que teníen, la meva blanqueta era tota marrona. Una bona dutxeta al arribar, ben engrassada i preparada per la pròxima aventura.

Salut Peni's Team !!!

Namasté.

17 de gen. 2011

La Portals - Volta a Montserrat



Ahir diumenge dia 16 vàrem fer la volta a la meravellosa i sempre enigmàtica muntanya de Montserrat. Passant pels quatre portals: Monistrol, Marganell, El Bruc i Collbató. És una de les meves muntanyes preferides i m'encanta perdre'm entre les seves històriques roques.

El camí passa per indrets on el 1808 es va lluitar contra la invasió francesa. Amb una mica de imaginació encara es poden sentir els timbals espetegant entre les roques.

Ens van sortir en total 51km, amb un desnivell acumulat de pujada de 1414,7 i 1416,74 de baixada. En un total de 5 horetes. Unes vistes espectaculars i una ruta totalment recomenada. Això si, val la pena d'anar-hi amb més temps i parar més sovint per gaudir de moments totalment idílics.

Namasté