"La felicitat es troba al llarg del camí. No al final del mateix. Gaudeix moment a moment, instant a instant..."
18 de febr. 2010
L'Àngel de la guarda
Diuen que tothom té el seu àngel de la guarda, sobretot els esportistes. A la gent com jo, a qui ens agrada més estar amunt y avall d'una muntanya, ja sigui a peu, corrents o amb BTT. Baixant per un riu o vorejant la costa amb un caiac... No podriem fer-ho de cap manera sense la comprensió i el suport dels nostres àngels de la guarda particulars, que vetllen per nosaltres en tot moment i ens transmeten tot l'amor que una persona pot necessitar.
Durant 20 anys he tingut la inmensa sort de tenir al meu costat a una persona que m'ha donat el seu suport, comprensió i sobretot el seu amor incondicional. Podria escriure mils de pàgines sobre ella, però no ve al cas, només en diré un: espero gaudir molts més anys al teu costat, si pot ser tota la vida.
Felicitats per aquests 20 anys i per la tasca que has dut a terme durant 9 mesos i que s'ha culminat amb el naixement del nen més guapo del món (amb permís de tots els pares de la terra)
Els meus àngels de la guarda particulars son l'Ali i el Martí, que em donen les forces necessàries per alçar-me cada dia pel matí.
Us estimo molt!!!
16 de febr. 2010
Inici de la Temporada 2010
Després d'un parell de mesos una mica complicats, a nivell de salut y mentalment parlant, he tornat a animar-me a agafar la estimada MTB, sobretot per notar sensacions.
Pujada a la Pineda, si la "pu..." pineda. Si en bones èpoques arribava a la Pastora en uns 40', he tardat ben bé 1h i 30', m'ho he agafat amb molta calma, la intenció era la que he anomenat abans, notar sensacions i la principal sensació ha sigut un fred de collons, però molt agradable tornar a notar el vent a la cara i la tranquilitat de la muntanya. L'únic ésser viu que he trobat un cop he sortit de la carretera ha sigut un amtre biquer que intentava canviar un pneumàtic punxat, després d'ajudar-lo a reposar el pneumàtic, he seguit baixant xino-xano fins a arribar a casa. Dutxeta ben calenteta i una bona pizza per dinar, s'han de recuperar les forces no???
Namasté.
Pujada a la Pineda, si la "pu..." pineda. Si en bones èpoques arribava a la Pastora en uns 40', he tardat ben bé 1h i 30', m'ho he agafat amb molta calma, la intenció era la que he anomenat abans, notar sensacions i la principal sensació ha sigut un fred de collons, però molt agradable tornar a notar el vent a la cara i la tranquilitat de la muntanya. L'únic ésser viu que he trobat un cop he sortit de la carretera ha sigut un amtre biquer que intentava canviar un pneumàtic punxat, després d'ajudar-lo a reposar el pneumàtic, he seguit baixant xino-xano fins a arribar a casa. Dutxeta ben calenteta i una bona pizza per dinar, s'han de recuperar les forces no???
Namasté.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)